Benvingut a PhiloBiblon(sm)(tm) |
 |
Volum 2008 |
Benvingut a PhiloBiblon(sm)(tm) |
|
Volum 2008 |
 |
BITECA / Bibliografia de Textos Catalans Antics | Consulteu les indicacions sobre els cançoners |
Responsables:
Amb la col·laboració de Francisco Crosas, Montserrat Lamarca, Joan Mahiques, Rafael M. Mérida, Anna Alberni i Helena Rovira; previament també amb la de Glòria Sabaté, Orland Grapí, Edith Salle de la Marnierre, Sadurní Martí, Jorge Minchiotti, Antonio Cortijo, Manuel Calderón, Manuel Raindo, Jaume Riera i Montserrat Prats.
La recerca dins BITECA es pot fer mitjançant la
PhiloBiblon Search Engine (in English)
Máquina de búsqueda de PhiloBiblon (en castellano)
La Bibliografia de textos catalans antics (BITECA) va néixer, fa més de 15 anys, com un projecte complementari de la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST) (avui, en la seva 5ª ed. en CD-ROM amb el nom de Bibliografía Española de Textos Antiguos = BETA, o millor dit, en la 6ª que representa aquesta www). El 1984 Beatrice J. Concheff publicà la seva Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 pels responsables de l'equip que actualment el duu endavant i que signen aquestes línies. Uns primers resultats es presentaren en el CD-ROM 0 d'ADMYTE (Madrid: Fundación V Centenario, MICRONET, Biblioteca Nacional, 1994), al qual seguí un segon lliurament en CD-ROM el 1999 (Berkeley: Bancroft Library). El treball d'escorcoll de fons no s'ha aturat pas i en la present www oferim als investigadors l'estat actual de la nostra recerca, gairebé acabada i, en qualsevol cas, força més completa que la presentada en el CD-ROM del 1999.
En les línies d'introducció que acompanyaven l'edició anterior fèiem esment de les dificultats amb les quals ens hem enfrontat, tant pel que fa al punt de partença (el treball de Concheff i el suport informàtic original que calgué canviar de cap i de nou) com a la continuació de la tasca (nova delimitació del corpus, escorcoll de biblioteques, consulta directa dels fons, recerca d'edicions i publicacions poc accessibles, etc). També allà definíem els límits i l'abast d'aquesta investigació(1). Però per a aquells que accedeixin per primer cop a BITECA intentarem explicar en quatre mots les seves característiques.
BITECA es un projecte que pretén reunir una informació, sistematitzada i comprovada directament dels originals, sobre els manuscrits i impresos que recullen obres catalanes medievals, fixant el final d'aquest període a la mort de Ferran el Catòlic(2), data molt menys artificial que un 1500 arbitrari, i que es correspon amb una nova situació política, social, econòmica i intel·lectual no només en l'àmbit de parla catalana, sinó en tot l'espai ibèric, i que coincideix amb un tombant clau en la cultura i la vida d'Europa.
La llengua dels textos objecte del nostre estudi és el català. Ara bé, si ens fixem en la producció poètica, és evident que algunes peces tenen una forta empremta provençal, fins i tot en autors tardans; aquesta coloració lingüística (que de vegades afecta també la prosa) es fa constar sempre.
Pel que fa a l'extensió del corpus, era la nostra intenció mantenir el gruix del material que conformava la primera edició de BOOCT compilada per Concheff, però, en haver d'orientar la recerca envers el que són textos literaris, hem omès butlles, provisions reials, testaments, inventaris o encants de béns i capbreus. Aquesta decisió s'ha pres amb la intenció de circumscriure el corpus a peces que tinguessin caire literari, a més de les que oferissin un mínim interès filològic o tinguessin una tradició comunament acceptada dins dels nostres estudis, cosa que no es dóna en aquest tipus de documents per molt que puguin representar testimonis de particular importància per a l'estudi de la nostra llengua durant l'època medieval. Ara bé, com que el projecte que tenim entre mans es proposa ésser una eina útil de treball per als medievalistes, creiem que cal incloure-hi obres que tal vegada no arribin a l'excel·lència com a peces literàries (ni s'ho proposaven), però que tenen un gran interès per a l'investigador. Han de ser-hi totes les traduccions, fins tot aquelles que són meres versions instrumentals farcides d'innovacions d'origen incert, ja que són textos que tingueren a l'abast els escriptors medievals i que els proporcionaren materials per construir les seves pròpies obres. És per això que en el repertori mantenim traduccions, obres de medicina i jurídiques, i d'altres peces similars, que serveixen a l'investigador en la mesura que li faciliten una informació que difícilment trobarà aplegada en altre lloc.
També es diferencia el corpus actual de BITECA de l'originalment triat per a BOOCT en la incorporació dels poemes dels cançoners catalans. D'alguns n'hi havia peces individuades, però no hi apareixien totes; l'explicació del perquè s'inclogueren a despit d'altres és, de vegades, un misteri. Moltes obres senzillament, no hi eren. Ha estat necessari desglossar els cançoners peça a peça i citar totes les composicions, i en un termini relativament proper disposarem de la individuació de totes les obres poètiques(3). Pel que fa a l'estudi de la composició material dels cançoners, a hores d'ara és pràcticament enllestit, a partir de les investigacions que ha dut a terme en V. Beltran(*).
Per a aquesta tasca hem seguit l'exemple marcat pels investigadors de BETA, recollint unes dades mínimes que permetin la identificació dels textos. La descripció dels manuscrits i dels impresos s'ha fet amb tota la cura possible, tot i que no sempre s'han pogut reunir les dades desitjables des del punt de vista de l'anàlisi codicològica, sovint per les limitacions de temps o d'accés als materials. Unes dades mínimes s'han anotat inexcusablement (material, mides, datació aproximada, presència d'il·lustracions, de notes de posseïdor, foliació, relligadura, estat del volum i la seva presència als catàlegs), mentre que d'altres (col·lació, filigranes, unitat de pauta, característiques de la pauta, presència de reclams, etc.) només s'han recollit quan ha estat possible.
En els anys que han passat des del moment en què lliuràrem els materials per a la darrera edició en CD-ROM la tasca ha avançat força. S'han revisat, localitzat i comprovat les referències bibliogràfiques citades de manera incompleta en el BOOCT i s'ha incorporat bona part de la investigació publicada fins a l'actualitat.
Paral·lelament a la revisió de les fitxes velles i a l'eliminació de duplicitats, s'ha continuat amb la recerca a les biblioteques, primerament a partir de l'anàlisi dels catàlegs publicats i després amb la visita directa als dipòsits. Hem estudiat de primera mà els fons de les biblioteques d'Europa (manca completar només l'anàlisi de dipòsits, fons o testimonis molt concrets d'algunes biblioteques espanyoles, alemanyes, franceses i italianes), tot i que encara resta molta feina a fer, especialment amb les edicions del s. XVI i amb els reculls jurídics.
A més del treball de l'equip, hem rebut contribucions d'investigadors que ens han assenyalat nous testimonis per a incorporar al corpus, identificacions d'obres, bibliografia que no havíem pogut consultar, etc. Així, a les precisions aportades per Lola Badia, Curt Wittlin i Jaume Riera a les quals ja fèiem esment en la presentació de l'edició anterior, hem d'afegir les de Th. Capuano, V. Colomer, Ch. B. Faulhaber, J. M. Fradejas Rueda, S. Gascon, A. Gómez Moreno, J. i A. Massip, M. Morrás, S. Panunzio, J. Turró, H. Sharrer, A. Askins, J. M. Perujo, F. Crosas, R. M. Mérida, novament C. Wittlin i J. A. Ysern entre d'altres. Algunes d'aquestes recerques han estat publicades en la sèrie "Materials per a BITECA" del Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval.
També hi ha hagut canvis en l'equip de treball. Als col·laboradors dels primers temps (J. Riera i Sans, M. Prats, M. Calderón o M. Raindo) han succeït d'altres com Glòria Sabaté i Lourdes Soriano; Sadurní Martí ens ha acompanyat en diversos viatges d'estudis i han sigut becaris col·laboradors del projecte Edith Salle de la Marnierre, Orland Grapí, Joan Mahiques i Jorge Minchiotti. D'altres s'han fet càrrec de feines específiques, com R. Altés i M. Barriera, que van treballar en la revisió del corpus eiximenià, i M.ª M. López i Casas que s'ha ocupà de problemes que afectaven a impresos marquians. Durant el curs 2002-2003 s'incorporaren a l'equip A. Cortijo (que revisà exemplars dipositats als USA), F. Crosas (que s'ocupà dels conservats al nord d'Espanya i al sud-oest de França) i M. Lamarca (especialista en el món de l'edició incunable i post-incunable). Al 2004-2005 J. Minchiotti feu un treball preparatori per a la identificació dels textos jurídics, que ara continua L. Soriano (beneficiaria d'un ajut C-RED de l'AGAUR); G. Avenoza i L. Soriano controlaren els fons de la major part de les biblioteques de la costa Est dels USA i de la BN de París, finalment A. Alberni (investigadora d'ICREA) ha començat al 2006 una revisió dels materials adreçada a una nova publicació de BITECA en format CD-ROM i llibre.
Hem d'acabar aquesta succinta presentació amb una asseveració indiscutible: les bibliografies tenen mala premsa. Tothom hi troba mancances, omissions incomprensibles i errors de tota mena i, sens dubte, tenen raó. Per la seva pròpia naturalesa són sovint subsidiàries d'investigacions alienes i és evident que qualsevol investigador pot millorar la part corresponent als temes dels seus estudis (naturalment, no és a ell a qui va destinada, és a ell a qui preguem que ens faci arribar tota millora, retret o suggerència). Dit d'una altra manera: les bibliografies és excel·lent que les faci altri. Malgrat tot, creiem que pot retre un bon servei a l'estudiós que cerca una font fefaent d'informació sobre manuscrits de determinades característiques, o a qui enceta una investigació nova i li cal tenir reunides les dades dels qui el precediren. En qualsevol cas, aquesta és una edició provisional. Tota base de dades és un espai obert a la informació. Mai no es tanca, si bé s'arriba a un nivell en què el seu contingut pot resultar-nos satisfactori. Provisionalitat és la millor definició de la tasca que ara presentem, però ho fem amb el convenciment que pot ésser útil, que és una font preciosa d'informació per localitzar els testimonis de la nostra antiga literatura.
(*) Dades en curs d'incorporació a la www.
(1) Per a una exposició detallada de l'abast del corpus, vegeu V. Beltran i G. Avenoza, "Per una bibliografia de la literatura catalana antiga", en Actes del IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9/14 setembre de 1991) (Barcelona: Publ. Abadia de Montserrat, 1993, vol. I: 223-38). Més informacions sobre BITECA i la seva estructuració interna es poden trobar a G. Avenoza, "La bibliografia dels antics textos catalans. Accés informàtics als materials", Catalan Review VIII, 1/2, 1994:9-25).
(2) Incloem totes les obres escrites abans de la mort de Ferran II i també les obres d'autors que escrigueren la major part de la seva obra abans d'aquesta data, sigui quina sigui la data de còpia o publicació dels testimonis.
(3) Treball a cura de Joan Mahiques, que ha fet d'ell el seu projecte de tesi doctoral (lectura prevista a finals de l'any 2006 o inicis del 2007).
La recerca dins les tres bibliografies de PhiloBiblon es pot fer mitjançant la
PhiloBiblon Search Engine (in English)
Máquina de búsqueda de PhiloBiblon (en castellà)
Una llista de servidors que proporcionan bibliografies i enllaços directes d'hipertext a altres fonts d'ús per a investigadors treballant en aquest camp pot trobar-se en cada una de les tres diferents pàgines d'inici indicades més amunt o, per informació general sobre PhiloBiblon o estudis ibèrics medievals, pot consultar-se la
PhiloBiblon Llista de servidors
--oOo--
Agraïments:
La Bibliografia de Textos Catalans Antics / BITECA de PhiloBiblon és un projecte que compren l'esforç col·lectiu de persones i institucions.
Els principals investigadors de BITECA / Bibliografia de Textos Catalans Antics són:
De les institucions que han contribuït de manera significativa al desenvolupament de BITECA / Bibliografia de Textos Catalans Antics destaquem, entre d'altres:
--oOo--
--oOo--
L'accés a W3 i l'ús de PhiloBiblon és gratuít. La reproducció de qualsevol material d'aquestes pàgines està subjecte a les restriccions que es troben als nostres drets de Copyright.
Hom podrá aconseguir els millors resultats utilitzant l'última de les versions de W3 que reprodueixi els quadres bé així com suporti JavaTM; de tota manera estem fent treballant per oferir un servei general, accessible a qualsevol de les eines per visualitzar W3.
Encoratgem els usuaris a enviar preguntes, comentaris i qualsevol suggerència que puguin tenir per tal de millorar aquest servidor a Charles Faulhaber, email: cfaulhab@library.berkeley.edu.
Charles Faulhaber
University of California, Berkeley
10 Novembre 1997